Poema

Qui sóc? Qui no sóc? (Dins un soc)

Jo no sóc pas ningú
per aturar l’amor, l’alegria o la tristor
per treure’ls-hi els ulls als vidents
per tornar la vista als invidents

Jo no sóc pas cap príncep
per rescatar cap princesa, donzella o bruixa
per muntar sobre un cavall blanc
per privar a homes i dones de llur llibertat

Jo no sóc pas cap tirà
per lligar a ningú al meu costat
per cremar vides i terres al meu pas
per forçar a ningú a ser qui no és.

Jo no sóc pas cap deu
per beneir, condemnar o jutjar
més enllà dels meus límits
que son un pel més enllà de la meva carn.

Jo no sóc pas cap soldat
per jurar obediència deguda a ningú
per segar les vides que em passen davant
per saquejar o violar sense impunitat.

Potser sóc un nen ferit
i s’obre la ferida cada cop que soc feliç,
cada cop que em mostro nu al mon,
cada cop que crec en l’amor.

Potser sóc un captaire
captaire d’afecte, d’atenció, d’amor,
sospirant en cada crepuscle,
esperant un demà tant incert com el passat.

Potser sóc un diable
desterrat de l’infern, negat al cel,
perdut en un món terrenal
que no entén ni comprèn.

Potser soc un ocell,
que de tant estar a una gàbia,
amb les ales atrofiades,
ja no recorda que és el cel.

Potser sóc jo,
que de tant en tant perdo el nord,
que de sobte em sento sol,
que visc confós de sòl a sòl.